Manifest 4.0

Tu també ets agent del canvi? Doncs també per a tu: manifest 4.0

nodes

Vivim un canvi d’època derivat de la irrupció de la revolució digital que ha afectat tots els àmbits. El pas de món analògic al món digital ens ha canviat la vida, i encarem un futur on l’Internet de les coses, la intel·ligència artificial, l’aparició dels drons, la impressió 3D o la realitat virtual configuraran una nova realitat que ni gosàvem imaginar.

Aquest canvi de paradigma és disruptiu, no evolutiu, i aquesta circumstància genera tensió entre noves i velles maneres de fer, en tots els àmbits. Als llocs de treball l’escletxa digital és ben present entre les persones que estan adoptant el canvi, que veuen el món d’una altra manera,  i les que hi mostren resistència: això afecta les relacions laborals, els procediments i els resultats finals.

Aquest manifest és un intent de fer aflorar una situació que esdevindrà insostenible si no encarem el futur amb un esforç coordinat i una estratègia…

View original post 608 more words

Xarxes i complicitats

Complicitats que fan moure el món. Lectura que connecta amb tants records d’internautes, ciberdones i pencaires.ct que van teixir l’entramat sòlid de l’inici d’aquesta revolució.

nodes

Darrerament s’ha estès una complicitat molt especial entre les dones que vam iniciar la campanya @onsonlesdones, i hem vist com arribàvem a molta més gent que ha aplaudit aquesta denúncia sistemàtica de la manca d’opinadores als mitjans de comunicació del país. De la complicitat entre dones encaminada a un objectiu comú, per arribar a canviar la realitat,  se’n diu ‘sororitat’. Vaig descobrir el terme arran de la campanya #5dones a Twitter, i trobo que és un concepte poderós.

Amb aquestes dones tenim en comú, d’entrada, la presència a les xarxes, que ens han servit de punt de trobada per aquest tipus de complicitat, i ens han d0nat l’espai necessari per comunicar-nos. Hi ha moltíssima gent que, com nosaltres, estableixen vincles professionals i personals gràcies a l’oportunitat que els ofereix la xarxa per compartir interessos, neguits i dèries diverses. Hi ha alguna cosa indefinible que flueix entre aquestes persones que treballen en xarxa, que interactuen…

View original post 313 more words

EL BARRI (NEO)GÒTIC: La Falsificació Romàntica de Barcelona

Reflexions d'un arqueòleg glamurós

NOTA: Aquest article l’he realitzat partir de la lectura de la molt recomanable Tesi Doctoral d’Agustin Cocola, El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca (2010) per la UB.

Catedral de Barcelona

El Barri Gòtic de Barcelona es una creació falsa i fantasiosa, realitzada a començaments del s.XX, per tal de convertir Ciutat Vella en un parc temàtic ideal per nostàlgics de les gestes imperialistes de Jaume I, així com d’incauts turistes. Es, doncs, el veritable origen de la injuriada “Marca Barcelona” molt abans que  les forces progressistes governessin el seu Ajuntament. De fet, fins al s.XX el concepte de “Barri Gòtic” no existia i se l’anomenava simplement “Barri de la Catedral”.

Ens trobem davant el que Hobsbawm anomena una “invenció de la tradició”. Quan la burgesia catalana, influïda pel romanticisme europeu (el que aquí es va anomenar Renaixença), s’inventa la nació…

View original post 1.063 more words

Els fills del Mil·leni i l’aprenentatge: crònica d’una comunicació fallida

Deu reflexions molt lúcides i encertades. La 7 i la 10 apunten directament a la responsabilitat dels pares i mares. La base de la motxilla que els acompanyarà en el seu viatge per la vida la construeixen a casa, amb els de casa, que són el seu primer referent.

nodes

Van néixer amb el mil·leni, i han viscut la crisi de ple quan ho havien tingut tot a l’abast. Són els anomenats Generació Y. I avui us ofereixo 10 trets que al meu entendre els defineixen, i els allunyen de la nostra generació, que s’hauria d’esforçar per entendre-s’hi si no volem perdre la comunicació amb ells. És necessari i urgent.

1.  Busquen la immediatesa. Necessiten resposta ràpida. Són inquiets, impacients, i no suporten la nostra calma. Els llibres d’instruccions no són per a ells, fan servir el sistema de prova-error. Juguen a videojocs en què el premi que s’obté és immediat.

Molts professors retornen els exàmens i els exercicis corregits al cap d’una colla de dies d’haver-los fet, quan els estudiants ja ni se’n recorden, de què hi havien posat. El nostre tempo i el seu no coincideixen, i els posem molt nerviosos. 

2. Han de trobar la informació de manera fàcil…

View original post 719 more words

Olor de llibertat

Potser perquè m’agrada la bellesa de les olors de la terra i el ressò dels infinits tons de tantes textures…

Potser perquè crec en la riquesa de la suma d’elements que s’incorporen dins d’altres elements i els donen nous matisos fins arribar a reinventar-los…

Potser perquè la vida transcorre entre fronteres i m’agrada tant saltar-les i explorar el que hi ha a banda i banda dels murs invisibles…

Potser per tot això, he mesclat espígol de Beseit, espígol del Maresme i romaní del Montsant amb altres aromàtiques reposades en un mateix llit.

Potser per tot això, algú ho ha anomenat “olor de llibertat”, essència d’un poble universal que no coneix fronteres.

“La extraña pareja”. Compra’n dos i regala’n un.

Si ets dels qui els toca ballar a l’Administració fent duets impossibles amb els polítics (si tens responsabilitat tècnica) o amb els teus alts directius i tècnics (si ets polític), et recomano aquest llibre: La extraña pareja. La procelosa relación entre políticos y funcionarios. I te’l recomano de dos en dos, perquè un te’l quedis tu i l’altre el donis a la teva parella de ball més propera (és a dir, amb qui et fa ballar més el cap o amb qui la balles més sovint).

Si sou capaços tots dos d’aprofitar-ne la lectura per fer una reflexió personal, sempre amb un somriure interior (el bon humor és imprescindible en aquests casos), i una posada en comú després, segur que podreu superar moltes de les crisis quotidianes que ara teniu.

Ah! i tingues present que no serà fins que rebis tu mateix un segon llibre lliurat per algú altre que podràs dir que n’has acabat la lectura, del dret i del revés.

__________________

Notícia de la presentació a la UPF

La extraña pareja al Facebook

L’Almogàver que va ser Navegador

Aquesta setmana passada, Softcatalà publicava la notícia que el dia 2 d’octubre feia exactament 14 anys que va presentar la primera versió d’el Navegador, la traducció del Netscape al català, el primer gran producte visible fruit del seu treball. La imatge que acompanyava la notícia era aquesta:

Però la imatge del seu navegador no sempre havia estat aquesta. On ara llegim “Mozilla” abans hi havia dit “Navegador” i encara abans, “Almogàver“.

Tal com explica Jordi Mas al seu article Els inicis del Softcatalà, el primer navegador que Softcatalà va adaptar al català va ser la versió 4.04 del Netscape, traduïda i desenvolupada en un procés apassionant i apassionat:

“Me’n recordo que vam dir que si fèiem alguna cosa havia de ser quelcom que servís d’espurna per canviar la situació, quelcom que fos significatiu pel català. Va sorgir la idea de traduir el Netscape al català. Era un projecte molt gran per dues persones i vam pensar que si aconseguíem superar allò segurament ja hauríem atravessat una primera fita. Si ens quedàvem pel camí, no mereixia la pena continuar, simplement volia dir que no hi havia prou dedicació.“

Ara, amb aquests records, a alguns ens ha vingut a la memòria la imatge que al costat del vaixell lluïa el nom “Almogàver“, que va acabar sent substituït per “El Navegador”.

I és que l’1 d’octubre de 1998 es publica aquesta notícia:

“Presentació de Netscape en català (01.10.1998)
Enciclopèdia Catalana i Softcatalà anuncien simultàniament el llançament d’una versió en català del navegador Netscape. Softcatalà anomena la seva versió de Netscape, Almogàver. La versió d’Enciclopèdia Catalana es posa lliurement a disposició dels usuaris des del seu servei Catalunya en Línia.”

Perquè sembla ser que, mentre Jordi Mas aconseguia permís per fer lliurement una traducció del Netscape, Enciclopèdia Catalana també havia estat treballant pels mecanismes habituals per desenvolupar aquest producte en català. El resultat va ser aquesta coincidència que es va saber superar de seguida, amb l’aparició l’endemà mateix d’un únic “Navegador” que conservava la imatge del vaixell, però no el nom amb què havia fet el primer viatge de Softcatalà.